ricalare

ricalare

Italian

Etymology

    From ri- +‎ calare.

    Verb

    ricalàre (first-person singular present ricàlo, first-person singular past historic ricalài, past participle ricalàto, auxiliary avére)

    1. (transitive) to lower etc. again
    2. (intransitive) to fall again

    Conjugation

        Conjugation of ricalàre (-are) (See Appendix:Italian verbs)
    infinitive ricalàre
    auxiliary verb avére gerund ricalàndo
    present participle ricalànte past participle ricalàto
    person singular plural
    first second third first second third
    indicative io tu lui/lei, esso/essa noi voi loro, essi/esse
    present ricàlo ricàli ricàla ricaliàmo ricalàte ricàlano
    imperfect ricalàvo ricalàvi ricalàva ricalavàmo ricalavàte ricalàvano
    past historic ricalài ricalàsti ricalò ricalàmmo ricalàste ricalàrono
    future ricalerò ricalerài ricalerà ricalerémo ricaleréte ricalerànno
    conditional ricalerèi ricalerésti ricalerèbbe, ricalerébbe ricalerémmo ricaleréste ricalerèbbero, ricalerébbero
    subjunctive che io che tu che lui/che lei, che esso/che essa che noi che voi che loro, che essi/che esse
    present ricàli ricàli ricàli ricaliàmo ricaliàte ricàlino
    imperfect ricalàssi ricalàssi ricalàsse ricalàssimo ricalàste ricalàssero
    imperative — tu Lei noi voi Loro
    ricàla ricàli ricaliàmo ricalàte ricàlino
    negative imperative non ricalàre non ricàli non ricaliàmo non ricalàte non ricàlino

    Anagrams

    This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.