ciurmare

ciurmare

Italian

Etymology

    Borrowed from French charmer.

    Verb

    ciurmàre (first-person singular present ciùrmo, first-person singular past historic ciurmài, past participle ciurmàto, auxiliary avére)

    1. (transitive) to deceive, to dupe

    Conjugation

        Conjugation of ciurmàre (-are) (See Appendix:Italian verbs)
    infinitive ciurmàre
    auxiliary verb avére gerund ciurmàndo
    present participle ciurmànte past participle ciurmàto
    person singular plural
    first second third first second third
    indicative io tu lui/lei, esso/essa noi voi loro, essi/esse
    present ciùrmo ciùrmi ciùrma ciurmiàmo ciurmàte ciùrmano
    imperfect ciurmàvo ciurmàvi ciurmàva ciurmavàmo ciurmavàte ciurmàvano
    past historic ciurmài ciurmàsti ciurmò ciurmàmmo ciurmàste ciurmàrono
    future ciurmerò ciurmerài ciurmerà ciurmerémo ciurmeréte ciurmerànno
    conditional ciurmerèi ciurmerésti ciurmerèbbe, ciurmerébbe ciurmerémmo ciurmeréste ciurmerèbbero, ciurmerébbero
    subjunctive che io che tu che lui/che lei, che esso/che essa che noi che voi che loro, che essi/che esse
    present ciùrmi ciùrmi ciùrmi ciurmiàmo ciurmiàte ciùrmino
    imperfect ciurmàssi ciurmàssi ciurmàsse ciurmàssimo ciurmàste ciurmàssero
    imperative — tu Lei noi voi Loro
    ciùrma ciùrmi ciurmiàmo ciurmàte ciùrmino
    negative imperative non ciurmàre non ciùrmi non ciurmiàmo non ciurmàte non ciùrmino

    Further reading

    • ciurmare in Treccani.it – Vocabolario Treccani on line, Istituto dell'Enciclopedia Italiana

    Anagrams

    This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.